El complex món de l’hipertext deixa
de banda el pensament lineal i s’endinsa
en el pensament multidimensional, en el que hi trobem documents que no tenen
principis ni finals, ni successions temporals definides.
La complexitat ha estat una característica del món occidental
durant els últims segles. L'autor A. Damasio va veure que la
progressiva complexitat de la consciència desembocava en la possibilitat de pensar
i, després, en la d’utilitzar el llenguatge per organitzar i comunicar millor
els pensaments. El cogito ergo sum de
Descartes es converteix doncs en som, i després pensem, i pensem només en la
mesura que som, perquè les estructures i operacions del ser causen el pensament. Un
paradigma complex pot comprendre allò humà a la vegada en associació i en
oposició amb la naturalesa.
El pas del text clàssic al text
modern ha suposat un canvi en quan al fet que aquest últim no és ja un producte sinó
una producció que mai s’acaba i que té un potencial infinit que escapa al seu
autor i al seu lector, el text no pertany a ningú i ningú el domina. La relació
clàssica entre autor i lector desapareix de la mateixa manera que la lectura passa
a ser també escriptura.
Un exemple d’això ho podem veure
en la literatura digital on la paraula, el text, s’ha endinsat en el món
digital adquirint una evolució que porta al consum d’un material pensat per aquest
món virtual i on fora d’aquest no té sentit. Així ho expressa Laura Borràs, en
relació l'exposició sobre La literatura en l’era digital, “Paraules
pixelades”, del Centre d’Arts Santa Mònica i que podeu veure aquí mateix:
-Campàs, J. Escriptures
Hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Material
UOC. Barcelona, 2016
-Damasio, A.R. El error de
Descartes. Editorial Andrés Bello. Santiago de Chile, 1996.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada