Amb la revolució digital, quan
parlem de lectura-escriptura, hem de parlar de literatura i en aquest cas, de literatura
electrònica o ciberliteratura. Dins d’aquesta literatura electrònica hi trobem
la narrativa hipertextual o d’hiperficció que es caracteritza per ser obres de
caràcter eminentment narratiu compostes d’un conjunt de texts interconnectats
mitjançant enllaços. Les primeres hiperficcions que trobem estan fetes amb el programa Storyspace, amb el
que es pot navegar sense estar connectat en línea.
Algunes de les obres que
podem trobar són Afternoon, a Story
(1987) de Michael Joyce, King of Space
(1991) de Sarah Smith, Victory Garden
(1992) de Stuart Moulthrop o Of Day, Of Night (2002) de Megan
Heyward, entre molts altres exemples.
 |
| Imatges de fragments de l'obra interactiva Of Day, Of Night (2002) |
En aquests hipertexts, el lector
es converteix en un lectoautor capaç de seleccionar, transformar i construir,
segons el grau de participació o interacció.
En el cas de l’obra clàssica Afternoon, a Story, de Joyce, aquesta presenta
buits en la narració i l’ordre causal i temporal pot confondre fet que fa que
el lector hagi de realitzar una activitat important d’interpretació. El lector,
en aquest cas, no pot canviar el text però sí que hi pot influir en els nivells
del narrador i dels personatges. Afternoon,
amb l’absència d’un inici i un final en sentit estricte, no ha estat
considerada dins del gènere narratiu tot i incloure una narració. Ha estat
catalogat com a text ergòdic.
-Moreno, Isidro. “Escritura hipermedia y lectoautores”, en: Tortosa,
Virgilio, Escrituras digitales.
Tecnologías de la creación en la era virtual. Publicaciones de la
Universidad de Alicante. 2008.
Alicante. Pàg. 121-138.
-Koshimaa, Raine. ““Close reading”: hipertextos de ficción”, a Textualidades
electrónicas. Editorial
UOC. 2005. Barcelona. Pàg. 177-191.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada