Parlar d’interacció en hipertext
és parlar d’una era en la qual s’ha descobert que la ment humana funciona
mitjançant un complex mapa de connexions i d’interaccions entre diferents
mòduls cerebrals. És significatiu doncs que l’aparició de les xarxes que es
creen entre els textos en els hipertexts i els hipermèdies, es produeixin en el
moment en què es descobreix que l’anomenada metàfora[1] de la
xarxa és la més adequada per definir el funcionament del cervell. (Farrés i Prats, J. 2014: Cap. 4).
El creixement d’Internet i de les xarxes socials han creat noves maneres
de relacionar-nos, d’obtenir i compartir informació, i sobretot de pensar. El
seu ús ens està canviant la manera en què el nostre cervell processa la
informació.
Com actuem davant la massiva
informació que avui dia rebem? La ment
humana es caracteritza per la seva capacitat de pensar en el futur, que no és
més que la seva capacitat per relacionar esdeveniments previsibles amb els
mapes cerebrals. Per la connexió cerebral d’aquests mapes amb esdeveniments
externs, s’ha de produir un procés de comunicació (llenguatge). Perquè aquesta
comunicació resulti es necessita protocols de comunicació, sent els més
importants les metàfores. A través de les metàfores és com es construeixen les narracions, narracions que es composen
de marcs[2].
Llenguatge i ment es comuniquen per marcs que estructuren narracions que
activen xarxes cerebrals i les metàfores emmarquen la comunicació seleccionant
associacions específiques entre el llenguatge i l’experiència a partir del mapa
cerebral. Les estructures dels marcs es basen en l’experiència i apareixen de
l’organització social que defineix els rols socials en una cultura, quedant
després incorporada als circuits cerebrals. Les narracions defineixen doncs els
rols socials en contexts socials. Els rols socials es basen en marcs que
existeixen tant en el cervell com en la pràctica social. (Castells, M.
2009:196-198).
Això ho
podem veure clarament en l’explicació que ens fa George Lakoff en relació a una anècdota en el món
polític d’Estats Units. A través d’una paraula en resulta una metàfora i
d’aquesta un marc concret. El llenguatge, que evoca un marc, es distribueix als
mitjans de comunicació i, al cap de poc, els demòcrates van utilitzar i
acceptar un marc que era totalment de caire conservador. Això va demostrar que
l’emmarcat té molt a veure amb escollir el llenguatge que encaixa en la teva
visió del món. Però no només té a veure amb el llenguatge. El primer són les
idees, i el llenguatge transmet aquestes idees, les evoca. (Lakoff, G.
2007:6-7)
Les xarxes representen la nova
morfologia social de les nostres societats i la difusió de la lògica de la
interconnexió modifica de manera substancial el funcionament i resultats dels
processos de producció, l’experiència, el poder i la cultura. Estem davant del
que es pot anomenar societat xarxa[3]
que es caracteritza per la preeminència de la morfologia social sobre l’acció
social. (Castells, M. 2003:564)
Actualment, la variabilitat en
l’ús de les noves tecnologies de comunicació fa que, en molts casos, s’hagin
convertit en part essencial de les nostres vides. Per necessitat o no, escollim
de manera gairebé instantània recopilar i dispersar informació i el que estem
fent amb això és fer un canvi del nostre procés lineal de pensament. Ens
proporcionen material pel pensament però també ens modelen el procés de
pensament. (Carr, N. 2010:95-100) L’ús habitual de la xarxa ofereix el tipus
d’estímuls sensorials i cognoscitius que han demostrat capacitat de provocar
alteracions ràpides i profundes dels circuits i funcions cerebrals. La xarxa
podria ser molt bé la tecnologia més potent d’alteració de la ment humana que
mai s’hagi utilitzat de manera generalitzada. Com a mínim, és el més potent que
ha aparegut des de la impremta. (Carr, N.2010:144-146). Aquesta tecnologia
actua com un mitjà de comunicació, d’interacció i d’organització social.
![]() |
-Carr, Nicholas. ¿Qué está haciendo internet
con nuestras mentes? Superficiales. Editorial Taurus. 2011. Colòmbia.
-Castells, Manel. “L’era de la informació: economia, societat i cultura”, a La societat xarxa. Vol. I. Editorial UOC. 2003
-Castells, Manel. Comunicación y poder. Alianza Editorial. 2009. Madrid.
-Farrés i Prats, Joan. Las pantallas y el cerebro emocional. Editorial Gedisa, S.A. 2014. Barcelona
-Lakoff, G. No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. Editorial Complutense. 2007. Madrid.
-Pérez i Brufau, Roger. Internet: una xarxa de metàfores. Digithum. Núm. 9. UOC, 2007.
-Castells, Manel. “L’era de la informació: economia, societat i cultura”, a La societat xarxa. Vol. I. Editorial UOC. 2003
-Castells, Manel. Comunicación y poder. Alianza Editorial. 2009. Madrid.
-Farrés i Prats, Joan. Las pantallas y el cerebro emocional. Editorial Gedisa, S.A. 2014. Barcelona
-Lakoff, G. No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. Editorial Complutense. 2007. Madrid.
-Pérez i Brufau, Roger. Internet: una xarxa de metàfores. Digithum. Núm. 9. UOC, 2007.
[1]
“La metàfora impregna la vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el
pensament i l’acció. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual
pensem i actuem, és fonamentalment de naturalesa metafòrica”. Punt d’inici de
la teoria de Lakoff i Johnson sobre la sistematització metafòrica del món.
(Pérez i Brufau, R. 2007:2)
[2] “Els marcs són xarxes neuronals d’associació a les que es pot accedir des del llenguatge a través de connexions metafòriques. Emmarcar significa activar xarxes neuronals específiques”. (Castells, M. 2009:197)
[3] Castells defineix xarxa com un conjunt de nodes interconnectats. El que un node és depèn del tipus de xarxes a què fem referència. Són els mercats borsaris i els seus centres auxiliars de serveis avançats a la xarxa de fluxos financers globals. Són els consells nacionals de ministres i els comissaris europeus en la xarxa política que governa la UE. Són els camps de coca i cascall, laboratoris clandestins, pistes d’aterratge secretes, les bandes de carrer i les institucions financeres de blanqueig de diners en la xarxa del tràfic de droga que penetra en economies, societats i estats d’arreu del món. [...] (Castells, M. 2003:565)
[2] “Els marcs són xarxes neuronals d’associació a les que es pot accedir des del llenguatge a través de connexions metafòriques. Emmarcar significa activar xarxes neuronals específiques”. (Castells, M. 2009:197)
[3] Castells defineix xarxa com un conjunt de nodes interconnectats. El que un node és depèn del tipus de xarxes a què fem referència. Són els mercats borsaris i els seus centres auxiliars de serveis avançats a la xarxa de fluxos financers globals. Són els consells nacionals de ministres i els comissaris europeus en la xarxa política que governa la UE. Són els camps de coca i cascall, laboratoris clandestins, pistes d’aterratge secretes, les bandes de carrer i les institucions financeres de blanqueig de diners en la xarxa del tràfic de droga que penetra en economies, societats i estats d’arreu del món. [...] (Castells, M. 2003:565)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada