diumenge, 17 d’abril del 2016

Societat de la ignorància o societat del coneixement?


Sovint es parla de si internet ens permet adquirir nous coneixements o si per contra ens en treu o ens porta pel camí de la ignorància. Aquest debat sempre està present en aquesta temàtica i hi podem trobar diversitat d’opinions. 

G. Mayos considera que la societat del coneixement neix d’una globalització que ha comportat una diversificació i un pluralisme que ha suposat la “crisi de sentit” de la societat moderna. L’objectiu principal d’aquesta societat del coneixement és maximitzar la qualitat de la informació, però això no és possible atesa la gran quantitat d’informació que s’ha de manegar i de la que s’ha d’anar filtrant el saber vàlid i rellevant.  El trencament amb la manera tradicional d’obtenir coneixement i amb la continua aparició d’informació col·lectiva i creativa que fa que apareguin nous analfabets, aquells que mai s’han alfabetitzat en les TIC. La societat de la incultura ens amenaça cada cop més perquè, diu l’autor, no hi ha ningú que tingui i ens pugui facilitar aquell “sentit global”. Avui dia ja no és possible aquell ideal “d’home de cultura” del s. XIX. La ignorància avui sembla ser el destí de tots, incloent-hi a tots aquells “experts” de la societat del coneixement. 

Més optimista és P. Lévy qui respon de manera genèrica a les crítiques de la cibercultura com a font d’exclusió. Lévy afirma que el risc d’exclusió i desigualtat és real, tant entre les classes d’una mateixa societat com entre nacions riques i països pobres. Es requereixen infraestructures, està clar. Lévy dóna tres respostes en relació a això, la primera és fixar-se en la tendència més que en les xifres absolutes de connexió on es podrà veure que el nombre de persones que participen de la cibercultura augmenta cada cop més. La segona és que cada cop serà més fàcil i menys costos connectar-se i la tercera que tot avanç en els sistemes de comunicació engendren necessàriament exclusió. El fet de tenir els mitjans tècnics per connectar-se certament és un factor important però Lévy també fa incís a què amb això no n’hi ha prou, s’ha d’estar sobretot en condicions de participar activament en els processos d’intel·ligència col·lectiva que representen el principal interès del ciberespai.


-Lévi, P. Cibercultura. Editorial Anthropos. Barcelona. 2007.
-Mayos, G. “La <Sociedad de la incultura>, ¿cara oculta de la <Sociedad del conocimiento>?”. La Sociedad de la ignorància.  Ediciones península. 2009 (pàg. 167-217)

3 comentaris:

  1. Hauriem de parlar de societat del coneixement o de societat de la gestió del coneixement?? Per mi la dicotomia que representa ignorància - coneixement excedeix de la pura possibilitat d'accés i es centra en la capacitat de la gestió de tanta i constant informació. Si aquesta és defectuosa la ignorància està assegurada, no oblidem que la ignorància és més consubstancial a l'home que el coneixement, que necessita de l'acció per engrandir-se.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb tu, penso que hauríem de parlar de societat de coneixement i també de com gestionar el coneixement. La paraula ignorància, per a mi, comporta connotacions negatives i no crec que aquí sigui el cas. L'excés d'informació pot ser un problema, òbviament, si no es sap gestionar correctament. Però ara, a mans de webs especialitzades (universitats, revistes científiques, organitzacions, diaris, etc.) podem aprendre més que mai amb una aproximació força real i verídica a la realitat. Parlar de la societat de la ignorància, com ho fa Antoni Brey al seu article (La sociedad de la ignorancia. Una reflexión sobre la relación del individuo con el conocimiento en el mundo hiperconectado), em sembla una mica alarmista i negatiu perquè el biaix de la informació sempre ha existit. Les societats basades en la simple comunicació oral, tenien oradors, que podia ser un savi o fins i tot el membre més carismàtic d’una família o grup, dels que quan parlaven els altres creien tot allò que deien, bàsicament perquè no tenien cap altre informació per comparar. Avui, per sort, en tenim molta d’informació i podem discriminar entre una i altre, arribant a trobar la que reflecteix la realitat i la veritat, si sabem on buscar i comparar.

    ResponElimina
  3. Potser hem esdevingut una societat de la ignorància coneguda i del coneixement ignorat. Som una societat de la ignorància coneguda en el sentit que coneixem el desconeixement gràcies a la potència d'anàlisi de les eines de mineria de dades aplicades al Big Data. Som una societat del coneixement ignorat si tenim en cosideració la quantitat d'informació que es genera i que no transcendeix. quedant encapsulada en fonts documentals sense difusió. A tall d'exemple: just ahir llegia que la Tesi doctoral de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, està expressament exclosa de préstec i lectura, constituïnt una interessant paradoxa: per a què generar coneixement que via judicial queda explícitament exclòs de difusió?

    ResponElimina