Sovint es parla de si internet ens
permet adquirir nous coneixements o si per contra ens en treu o ens porta pel
camí de la ignorància. Aquest debat sempre està present en aquesta temàtica i
hi podem trobar diversitat d’opinions.
G. Mayos considera que la
societat del coneixement neix d’una globalització que ha comportat una
diversificació i un pluralisme que ha suposat la “crisi de sentit” de la
societat moderna. L’objectiu principal d’aquesta societat del coneixement és
maximitzar la qualitat de la informació, però això no és possible atesa la gran
quantitat d’informació que s’ha de manegar i de la que s’ha d’anar filtrant el
saber vàlid i rellevant. El trencament amb
la manera tradicional d’obtenir coneixement i amb la continua aparició d’informació
col·lectiva i creativa que fa que apareguin nous analfabets, aquells que mai s’han
alfabetitzat en les TIC. La societat de la incultura ens amenaça cada cop més
perquè, diu l’autor, no hi ha ningú que tingui i ens pugui facilitar aquell “sentit
global”. Avui dia ja no és possible aquell ideal “d’home de cultura” del s. XIX.
La ignorància avui sembla ser el destí de tots, incloent-hi a tots aquells “experts”
de la societat del coneixement.
Més optimista és P. Lévy qui respon
de manera genèrica a les crítiques de la cibercultura com a font d’exclusió.
Lévy afirma que el risc d’exclusió i desigualtat és real, tant entre les
classes d’una mateixa societat com entre nacions riques i països pobres. Es
requereixen infraestructures, està clar. Lévy dóna tres respostes en relació a
això, la primera és fixar-se en la tendència més que en les xifres absolutes de
connexió on es podrà veure que el nombre de persones que participen de la
cibercultura augmenta cada cop més. La segona és que cada cop serà més fàcil i
menys costos connectar-se i la tercera que tot avanç en els sistemes de
comunicació engendren necessàriament exclusió. El fet de tenir els mitjans
tècnics per connectar-se certament és un factor important però Lévy també fa
incís a què amb això no n’hi ha prou, s’ha d’estar sobretot en condicions de
participar activament en els processos d’intel·ligència col·lectiva que
representen el principal interès del ciberespai.
-Lévi, P. Cibercultura.
Editorial Anthropos. Barcelona. 2007.
-Mayos, G. “La <Sociedad
de la incultura>, ¿cara oculta de la <Sociedad del conocimiento>?”. La Sociedad de la ignorància. Ediciones península. 2009 (pàg. 167-217)
Hauriem de parlar de societat del coneixement o de societat de la gestió del coneixement?? Per mi la dicotomia que representa ignorància - coneixement excedeix de la pura possibilitat d'accés i es centra en la capacitat de la gestió de tanta i constant informació. Si aquesta és defectuosa la ignorància està assegurada, no oblidem que la ignorància és més consubstancial a l'home que el coneixement, que necessita de l'acció per engrandir-se.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, penso que hauríem de parlar de societat de coneixement i també de com gestionar el coneixement. La paraula ignorància, per a mi, comporta connotacions negatives i no crec que aquí sigui el cas. L'excés d'informació pot ser un problema, òbviament, si no es sap gestionar correctament. Però ara, a mans de webs especialitzades (universitats, revistes científiques, organitzacions, diaris, etc.) podem aprendre més que mai amb una aproximació força real i verídica a la realitat. Parlar de la societat de la ignorància, com ho fa Antoni Brey al seu article (La sociedad de la ignorancia. Una reflexión sobre la relación del individuo con el conocimiento en el mundo hiperconectado), em sembla una mica alarmista i negatiu perquè el biaix de la informació sempre ha existit. Les societats basades en la simple comunicació oral, tenien oradors, que podia ser un savi o fins i tot el membre més carismàtic d’una família o grup, dels que quan parlaven els altres creien tot allò que deien, bàsicament perquè no tenien cap altre informació per comparar. Avui, per sort, en tenim molta d’informació i podem discriminar entre una i altre, arribant a trobar la que reflecteix la realitat i la veritat, si sabem on buscar i comparar.
ResponEliminaPotser hem esdevingut una societat de la ignorància coneguda i del coneixement ignorat. Som una societat de la ignorància coneguda en el sentit que coneixem el desconeixement gràcies a la potència d'anàlisi de les eines de mineria de dades aplicades al Big Data. Som una societat del coneixement ignorat si tenim en cosideració la quantitat d'informació que es genera i que no transcendeix. quedant encapsulada en fonts documentals sense difusió. A tall d'exemple: just ahir llegia que la Tesi doctoral de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, està expressament exclosa de préstec i lectura, constituïnt una interessant paradoxa: per a què generar coneixement que via judicial queda explícitament exclòs de difusió?
ResponElimina