Sovint es parla de si internet ens
permet adquirir nous coneixements o si per contra ens en treu o ens porta pel
camí de la ignorància. Aquest debat sempre està present en aquesta temàtica i
hi podem trobar diversitat d’opinions.
G. Mayos considera que la
societat del coneixement neix d’una globalització que ha comportat una
diversificació i un pluralisme que ha suposat la “crisi de sentit” de la
societat moderna. L’objectiu principal d’aquesta societat del coneixement és
maximitzar la qualitat de la informació, però això no és possible atesa la gran
quantitat d’informació que s’ha de manegar i de la que s’ha d’anar filtrant el
saber vàlid i rellevant. El trencament amb
la manera tradicional d’obtenir coneixement i amb la continua aparició d’informació
col·lectiva i creativa que fa que apareguin nous analfabets, aquells que mai s’han
alfabetitzat en les TIC. La societat de la incultura ens amenaça cada cop més
perquè, diu l’autor, no hi ha ningú que tingui i ens pugui facilitar aquell “sentit
global”. Avui dia ja no és possible aquell ideal “d’home de cultura” del s. XIX.
La ignorància avui sembla ser el destí de tots, incloent-hi a tots aquells “experts”
de la societat del coneixement.
Més optimista és P. Lévy qui respon
de manera genèrica a les crítiques de la cibercultura com a font d’exclusió.
Lévy afirma que el risc d’exclusió i desigualtat és real, tant entre les
classes d’una mateixa societat com entre nacions riques i països pobres. Es
requereixen infraestructures, està clar. Lévy dóna tres respostes en relació a
això, la primera és fixar-se en la tendència més que en les xifres absolutes de
connexió on es podrà veure que el nombre de persones que participen de la
cibercultura augmenta cada cop més. La segona és que cada cop serà més fàcil i
menys costos connectar-se i la tercera que tot avanç en els sistemes de
comunicació engendren necessàriament exclusió. El fet de tenir els mitjans
tècnics per connectar-se certament és un factor important però Lévy també fa
incís a què amb això no n’hi ha prou, s’ha d’estar sobretot en condicions de
participar activament en els processos d’intel·ligència col·lectiva que
representen el principal interès del ciberespai.
-Lévi, P. Cibercultura.
Editorial Anthropos. Barcelona. 2007.
-Mayos, G. “La <Sociedad
de la incultura>, ¿cara oculta de la <Sociedad del conocimiento>?”. La Sociedad de la ignorància. Ediciones península. 2009 (pàg. 167-217)