diumenge, 22 de maig de 2016

LITERATURA DIGITAL I: La primera narrativa hipertextual



Amb la revolució digital, quan parlem de lectura-escriptura, hem de parlar de literatura i en aquest cas, de literatura electrònica o ciberliteratura. Dins d’aquesta literatura electrònica hi trobem la narrativa hipertextual o d’hiperficció que es caracteritza per ser obres de caràcter eminentment narratiu compostes d’un conjunt de texts interconnectats mitjançant enllaços. Les primeres hiperficcions que trobem estan fetes amb el programa Storyspace, amb el que es pot navegar sense estar connectat en línea. 

Algunes de les obres que podem trobar són Afternoon, a Story (1987) de Michael Joyce, King of Space (1991) de Sarah Smith, Victory Garden (1992) de Stuart Moulthrop  o Of Day, Of Night (2002) de Megan Heyward, entre molts altres exemples.

Imatges de fragments de l'obra interactiva Of Day, Of Night (2002)
En aquests hipertexts, el lector es converteix en un lectoautor capaç de seleccionar, transformar i construir, segons el grau de participació o interacció. 
En el cas de l’obra clàssica Afternoon, a Story, de Joyce, aquesta presenta buits en la narració i l’ordre causal i temporal pot confondre fet que fa que el lector hagi de realitzar una activitat important d’interpretació. El lector, en aquest cas, no pot canviar el text però sí que hi pot influir en els nivells del narrador i dels personatges. Afternoon, amb l’absència d’un inici i un final en sentit estricte, no ha estat considerada dins del gènere narratiu tot i incloure una narració. Ha estat catalogat com a text ergòdic.  


 -Moreno, Isidro. “Escritura hipermedia y lectoautores”, en: Tortosa, Virgilio, Escrituras digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual. Publicaciones de la Universidad de Alicante. 2008. Alicante. Pàg. 121-138.
-Koshimaa, Raine. “Close reading”: hipertextos de ficción, a Textualidades electrónicas. Editorial UOC. 2005. Barcelona. Pàg. 177-191.

Cap comentari:

Publica un comentari