divendres, 27 de maig del 2016

LITERATURA DIGITAL III: Ciberpoesia



La literatura digital utilitza nous mitjans, nous material i noves virtualitats que potencien i multipliquen las nombroses possibilitats expressives de la literatura, no només en narració sinó també en poesia. 

La poesia digital (la ciberpoesia) utilitza aquests recursos digital per generar creacions poètiques que comparteixen trets dels textos digitals en general, com ara la velocitat, la immediatesa, l’accessibilitat, la polifonia, l’autoria col·lectiva, entre altres. Amb les noves eines, el text pren noves formes, ara es pot moure per l’espai, imposant ell mateix un temps a la lectura.

Tal com ens diu Jan Baetens, les característiques de la poesia digital són: és interactiva, és multimèdia i és mòbil.

Depèn de cada autor l’ús de recursos informàtics a l’hora de crear, de fer la seva performance, com per exemple l’ús de gifs animats per donar mobilitat i vida pròpia a les paraules, el Javascript, etc. Alguns dels creadors de ciberpoesia són Tim McLaughlin, Valéry Grancher, Nicolas Frespech, Julián d’Abrigeon (Dit&Geste, 2000), Terry Ford i Erik Loyer, Yucef Merhi (Poetic Dialogues, 2002), Ariana-Sophia Karsonis (About the Other Animals, 2003), Patricia Rydzok i Pedro Vitorino, Bradford Paley, entre altres.
En tot cas, com podem veure, la situació entre ciberpoesia i literatura narrativa no és exactament la mateixa. En la ciberpoesia, a l’hora d’experimentar i visualitzar, si no hi ha una lectura absoluta pot ser fins i tot valorada en certs tipus de poesia. 

About the other animals, Ariana-Sophia Karsonis


-Campàs Montaner, Joan. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Material UOC. 2016.
-Baetens, Jan. Poesía electrónica: Entre la imagen y la performance. Un análisis cultural. Ediciones Virgilio Tortosa. Universidad de Alicante. 2008. Pàg. 243-165

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada