dimarts, 31 de maig del 2016

AntConc (2ª part): anàlisi de diversos articles


En l’anterior entrada al blog, vaig fer l’anàlisi d’un article en el programa AntConc on podíem veure, sense gaires problemes, la temàtica de què tractava l’article mitjançant l'anàlisi lèxic. 

Ara, en aquesta segona part, he volgut posar de manifest el resultat obtingut de l’anàlisi d’onze articles, tots ells del mateix blog de política Politikon, dins la seva secció de migracions.

Seguint les mateixes passes que l’anterior entrada, he comprovat les paraules més i menys freqüents que apareixen en aquests texts, sense filtrar, i que per tant no ens diuen gairebé res, i un cop filtrades (stopwords). Amb l’aplicació de la fórmula types-token ration, en aquest cas 2862/6272=0.456, observem com aquí ha disminuït la riquesa lèxica, en relació a l’anàlisi de l’article de l’anterior entrada al blog.  

 
La llista de freqüències ens permet ara estudiar i analitzar les dades obtingudes. Podem dir que les paraules majoritàriament usades són: més/immigració/crisi/immigrants/refugiats/Europa/treballadors/país/política, entre altres.



El que he trobat interessant és poder fer la recerca de la freqüència en què algunes de les paraules es repeteixen en els articles analitzats. Mitjançant la selecció de la paraula que ens interessa, posem com a exemple immigració, anem a l’apartat de Concordance Plot,  on ens mostrarà quins dels articles seleccionats utilitzen la paraula que hem triat.

 
Si posem un altre exemple de paraula podríem obtenir ja més detalls sobre el tractament que els articles fan d’aquesta immigració, com per exemple la paraula refugiats. Ara tenim que la paraula immigració és genèrica de pràcticament tots els articles però només cinc dels articles el relacionen amb refugiats.


Per últim podem veure la funció dels clusters o agrupacions que ens permet interrogar al corpus a partir d'una paraula clau i trobar unitats terminològiques per més d'una unitat. Gràcies a aquesta cerca podem veure que dos dels clusters més freqüents de la paraula crisi són crisi de (13 entrades) i crisi de refugiats (10 entrades).

Si a més a més fem clic sobre qualsevol dels candidats, s'accedeix a la pestanya de concordança dels mateixos.


Fins aquí l'exemplificació de l'ús d'aquest programa informàtic que ens ofereix, de manera gratuïta, les eines necessàries per analitzar i explorar un corpus de text com ara les concordances, els llistat de paraules més freqüents, col·locacions, agrupacions, n-gramas i llistes de paraules clau.  
Bibliografia

-Navarro Colorado, Borja. Guía rápida de análisis de corpus (con AntConc). Universidad de Alicante. 2014.

dilluns, 30 de maig del 2016

AntConc (1ª part): anàlisi d'un article



Gairebé arribant al final d’aquesta assignatura, em queda per exposar al blog el funcionament del programa AntConc, un programa creat per Laurence Anthony que serveix per a realitzar anàlisis lingüístics de conjunts de texts (corpus lingüístic), en format .txt, bàsicament, com he fet jo.

Per dur a terme aquest treball he escollit un blog de política Politikon, concretament la seva secció de migracions. D'aquí, he seleccionat un article, Europa ante la crisis de refugiados: ¿Dónde están las soluciones en origen?, Sergio Maydeu-Olivares 25/05/2016).


Amb aquest article, he comprovat les paraules més i menys freqüents que apareixen en aquest text, primer sense filtrar i després filtrades (amb stopwords).



 
Amb l’aplicació de la fórmula types-token ration, en aquest cas 467/791=0.5903, també podem saber que aquest text té una riquesa lèxica mitja, ja que dins el rang 0-1, com més s'apropa a 1 més ric és en lèxic.

La llista de freqüències obtingudes ens permet ara estudiar i analitzar les dades. Podem esbrinar doncs, sense gaires problemes, que tracta aquest article tenint en compte la repetició de paraules que hi apareixen: (1)crisi (27 vegades), (2)refugiats (15 vegades),(3)conflictes (12 vegades),(4)Europa (12 vegades),(5) milions (9 vegades),(6)Síria (9 vegades),(7)desplaçats (8 vegades), etc.
El programa també ens permet fer una anàlisi del corpus de paraules conjuntes, és a dir, de la freqüència en què apareixen en el text dues o més paraules juntes. Aquests N-gramas, entre altres coses, ens permeten classificar texts per millorar la recerca de documents i classificació així com detecció de plagis de documents.  




Bibliografia

-Navarro Colorado, Borja. Guía rápida de análisis de corpus (con AntConc). Universidad de Alicante. 2014.

diumenge, 29 de maig del 2016

Nosaltres som la xarxa!


Parlar d’interacció en hipertext és parlar d’una era en la qual s’ha descobert que la ment humana funciona mitjançant un complex mapa de connexions i d’interaccions entre diferents mòduls cerebrals. És significatiu doncs que l’aparició de les xarxes que es creen entre els textos en els hipertexts i els hipermèdies, es produeixin en el moment en què es descobreix que l’anomenada metàfora[1] de la xarxa és la més adequada per definir el funcionament del cervell.  (Farrés i Prats, J. 2014: Cap. 4).

El creixement d’Internet i de les xarxes socials han creat noves maneres de relacionar-nos, d’obtenir i compartir informació, i sobretot de pensar. El seu ús ens està canviant la manera en què el nostre cervell processa la informació.

Com actuem davant la massiva informació que avui dia rebem? La ment humana es caracteritza per la seva capacitat de pensar en el futur, que no és més que la seva capacitat per relacionar esdeveniments previsibles amb els mapes cerebrals. Per la connexió cerebral d’aquests mapes amb esdeveniments externs, s’ha de produir un procés de comunicació (llenguatge). Perquè aquesta comunicació resulti es necessita protocols de comunicació, sent els més importants les metàfores. A través de les metàfores és com es construeixen les narracions, narracions que es composen de marcs[2]. Llenguatge i ment es comuniquen per marcs que estructuren narracions que activen xarxes cerebrals i les metàfores emmarquen la comunicació seleccionant associacions específiques entre el llenguatge i l’experiència a partir del mapa cerebral. Les estructures dels marcs es basen en l’experiència i apareixen de l’organització social que defineix els rols socials en una cultura, quedant després incorporada als circuits cerebrals. Les narracions defineixen doncs els rols socials en contexts socials. Els rols socials es basen en marcs que existeixen tant en el cervell com en la pràctica social. (Castells, M. 2009:196-198).

Això ho podem veure clarament en l’explicació que ens fa George Lakoff en relació a una anècdota en el món polític d’Estats Units. A través d’una paraula en resulta una metàfora i d’aquesta un marc concret. El llenguatge, que evoca un marc, es distribueix als mitjans de comunicació i, al cap de poc, els demòcrates van utilitzar i acceptar un marc que era totalment de caire conservador. Això va demostrar que l’emmarcat té molt a veure amb escollir el llenguatge que encaixa en la teva visió del món. Però no només té a veure amb el llenguatge. El primer són les idees, i el llenguatge transmet aquestes idees, les evoca. (Lakoff, G. 2007:6-7)

Les xarxes representen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la lògica de la interconnexió modifica de manera substancial el funcionament i resultats dels processos de producció, l’experiència, el poder i la cultura. Estem davant del que es pot anomenar societat xarxa[3] que es caracteritza per la preeminència de la morfologia social sobre l’acció social. (Castells, M. 2003:564)

Actualment, la variabilitat en l’ús de les noves tecnologies de comunicació fa que, en molts casos, s’hagin convertit en part essencial de les nostres vides. Per necessitat o no, escollim de manera gairebé instantània recopilar i dispersar informació i el que estem fent amb això és fer un canvi del nostre procés lineal de pensament. Ens proporcionen material pel pensament però també ens modelen el procés de pensament. (Carr, N. 2010:95-100) L’ús habitual de la xarxa ofereix el tipus d’estímuls sensorials i cognoscitius que han demostrat capacitat de provocar alteracions ràpides i profundes dels circuits i funcions cerebrals. La xarxa podria ser molt bé la tecnologia més potent d’alteració de la ment humana que mai s’hagi utilitzat de manera generalitzada. Com a mínim, és el més potent que ha aparegut des de la impremta. (Carr, N.2010:144-146). Aquesta tecnologia actua com un mitjà de comunicació, d’interacció i d’organització social. 




 

-Carr, Nicholas. ¿Qué está haciendo internet con nuestras mentes? Superficiales. Editorial Taurus. 2011. Colòmbia.
-Castells, Manel. “L’era de la informació: economia, societat i cultura”, a La societat xarxa. Vol. I. Editorial UOC. 2003
-Castells, Manel. Comunicación y poder. Alianza Editorial. 2009. Madrid.
-Farrés i Prats, Joan. Las pantallas y el cerebro emocional. Editorial Gedisa, S.A. 2014. Barcelona
-Lakoff, G. No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. Editorial Complutense. 2007. Madrid.
-Pérez i Brufau, Roger. Internet: una xarxa de metàfores. Digithum. Núm. 9. UOC, 2007.





[1] “La metàfora impregna la vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el pensament i l’acció. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, és fonamentalment de naturalesa metafòrica”. Punt d’inici de la teoria de Lakoff i Johnson sobre la sistematització metafòrica del món. (Pérez i Brufau, R. 2007:2) 
[2] “Els marcs són xarxes neuronals d’associació a les que es pot accedir des del llenguatge a través de connexions metafòriques. Emmarcar significa activar xarxes neuronals específiques”. (Castells, M. 2009:197) 
[3] Castells defineix xarxa com un conjunt de nodes interconnectats. El que un node és depèn del tipus de xarxes a què fem referència. Són els mercats borsaris i els seus centres auxiliars de serveis avançats a la xarxa de fluxos financers globals. Són els consells nacionals de ministres i els comissaris europeus en la xarxa política que governa la UE. Són els camps de coca i cascall, laboratoris clandestins, pistes d’aterratge secretes, les bandes de carrer i les institucions financeres de blanqueig de diners en la xarxa del tràfic de droga que penetra en economies, societats i estats d’arreu del món. [...] (Castells, M. 2003:565)

divendres, 27 de maig del 2016

LITERATURA DIGITAL III: Ciberpoesia



La literatura digital utilitza nous mitjans, nous material i noves virtualitats que potencien i multipliquen las nombroses possibilitats expressives de la literatura, no només en narració sinó també en poesia. 

La poesia digital (la ciberpoesia) utilitza aquests recursos digital per generar creacions poètiques que comparteixen trets dels textos digitals en general, com ara la velocitat, la immediatesa, l’accessibilitat, la polifonia, l’autoria col·lectiva, entre altres. Amb les noves eines, el text pren noves formes, ara es pot moure per l’espai, imposant ell mateix un temps a la lectura.

Tal com ens diu Jan Baetens, les característiques de la poesia digital són: és interactiva, és multimèdia i és mòbil.

Depèn de cada autor l’ús de recursos informàtics a l’hora de crear, de fer la seva performance, com per exemple l’ús de gifs animats per donar mobilitat i vida pròpia a les paraules, el Javascript, etc. Alguns dels creadors de ciberpoesia són Tim McLaughlin, Valéry Grancher, Nicolas Frespech, Julián d’Abrigeon (Dit&Geste, 2000), Terry Ford i Erik Loyer, Yucef Merhi (Poetic Dialogues, 2002), Ariana-Sophia Karsonis (About the Other Animals, 2003), Patricia Rydzok i Pedro Vitorino, Bradford Paley, entre altres.
En tot cas, com podem veure, la situació entre ciberpoesia i literatura narrativa no és exactament la mateixa. En la ciberpoesia, a l’hora d’experimentar i visualitzar, si no hi ha una lectura absoluta pot ser fins i tot valorada en certs tipus de poesia. 

About the other animals, Ariana-Sophia Karsonis


-Campàs Montaner, Joan. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Material UOC. 2016.
-Baetens, Jan. Poesía electrónica: Entre la imagen y la performance. Un análisis cultural. Ediciones Virgilio Tortosa. Universidad de Alicante. 2008. Pàg. 243-165

dijous, 26 de maig del 2016

LITERATURA DIGITAL II: Hiperficció i Hipermèdia (2ª part)



Buscant literatura digital per la xarxa, he trobat un altre exemple d’hipermèdia que m’ha resultat interessant: 


- Golpe de gracia, (2006) de Jaime Alejandro Rodríguez. Aquesta obra reforça el caràcter interactiu de les obres hipermèdia perquè inclou el videojoc, els blogs, documents wiki, etc., a part del que ja és característic en hipermèdia (sons, imatges, etc.). La narrativa depèn del format digital i de la disposició hipertextual de l’obra. La història de ficció s’entén força bé mentre naveguem per ella. Dins d’aquesta obra hipermèdia hi trobem una novel.la afegida, concretament a la sala de lectura on fins i tot la podem “imprimir”. Aquesta novel.la és independent a la narrativa digital tot i que la complementa. Aquesta obra, en relació a les anteriors exposades al meu blog, presenta un increment d’espais dedicats a l’escriptura tot dins un mateix marc discursiu combinant multimèdia, novel.la, videojoc, etc. Us recomano endinsar-vos per aquesta obra.   
 



Continuem navegant pels enllaços de literatura digital que el Professor Joan Campàs ens ha facilitat.

Cada cop més, les tecnologies ens permeten noves experiències literàries per les quals la narrativa està més inclinada a l’espectacle, al videojoc o al cine, deixant de banda el format propi de la literatura que fins ara coneixíem.

La literatura digital passa també a les sales dels museus, en un format d’obres interactives i d'instal·lacions audiovisuals que conviden als visitants a entrar en contacte amb els textos, imatges i sons que en formen part(veure l’entrada de 13/04/2016 d’aquest blog, “Paraules pixelades”). Podem trobar doncs lletres que ballen dins una pantalla, en interactuar amb el visitant que les observa. El visitant camina d’un costat a l’altre de la pantalla i les lletres el van seguint fins que el visitant es queda quiet i les lletres ressegueixen la seva silueta. 

http://collection.eliterature.org/2/works/nadeau_stillstanding.htmlhttps://vimeo.com/130690760