Un subtipus de narrativa hipertextual
és la narrativa hipermèdia, que té com a
característica el fet que a més d’incloure texts també inclou altres elements multimèdia,
com ara sons, imatges, etc. Aquesta narrativa està escrita i publicada per i
des de la xarxa i s’acosta molt al món dels jocs virtuals.
A continuació he seleccionat uns
quants exemples, del llistat proporcionat pel professor Joan Campàs, que varien de format,
entre ells, i que són representatius d’aquests tipus de literatura digital:
- LOveOne (1995) de Judy Malloy.
Aquesta història se’ns presenta en una primera pantalla amb una fotografia d’una
dona i una sèrie de frases inconnexes. Cada frase és un enllaç que en clicar-lo
ens endinsa a un text que presenta algun espai en blanc on apareix una ratlla
de color blau o vermell. En clicar aquesta ratlla es van obrint noves pantalles
amb nous texts. L’obra és força llarga, vas d’enllaç a enllaç i costa seguir la
trama, et desorientes sovint (certament, jo ja m’he perdut!). L’obra també presenta
certa dificultat per esbrinar de què va i arribar al final es fa difícil. Com
ens diu Joan Campàs, la narració presenta un espai únic i la relació entre els personatges
és fluida i similar. El temps està desordenat, sense principi ni final. Ofereix
una participació selectiva on podem escollir l’ordre i la durada de la nostra
lectura però sense poder realitzar cap transformació en relació al que ja ha
creat l’autora.
- Parthenia (1995) de Margot
Lovejoy. Aquesta obra l’he trobat molt interessant perquè facilita un espai de
denúncia pública contra el fenomen silenciós de la violència domèstica.
Facilita un espai on qualsevol pot entrar i denunciar el seu cas o bé llegir els
casos exposats. L’inici comença amb un “break the silence” i des d’allà enllaça amb la pregunta de si has
estat víctima o no de violència domèstica. El recorregut pels diferents enllaços
és breu i senzill.
- Nada tiene sentido (2002)
d’Isabel Ara i Iñaki de Lorenzo. Obra de ficció molt breu, en la que el lector inicia
un relat intrigant que es va seguint molt bé d’enllaç a enllaç. La trama evoluciona
coherentment mentre es navega per l’obra i presenta diversos personatges que
interactuen amb el personatge principal per mails i xats en temps real. Presenta
les etapes pròpies de la narració (introducció, desenllaç i resolució) i combina
text, imatge i moviment, fent que s’apropi més a una obra multimèdia que no pas
a una narrativa convencional.
Continuarà....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada