dilluns, 23 de maig del 2016

LITERATURA DIGITAL II: Hiperficció i Hipermèdia (1ª part)



Un subtipus de narrativa hipertextual és  la narrativa hipermèdia, que té com a característica el fet que a més d’incloure texts també inclou altres elements multimèdia, com ara sons, imatges, etc. Aquesta narrativa està escrita i publicada per i des de la xarxa i s’acosta molt al món dels jocs virtuals.

A continuació he seleccionat uns quants exemples, del llistat proporcionat pel professor Joan Campàs, que varien de format, entre ells, i que són representatius d’aquests tipus de literatura digital:

- LOveOne (1995) de Judy Malloy. Aquesta història se’ns presenta en una primera pantalla amb una fotografia d’una dona i una sèrie de frases inconnexes. Cada frase és un enllaç que en clicar-lo ens endinsa a un text que presenta algun espai en blanc on apareix una ratlla de color blau o vermell. En clicar aquesta ratlla es van obrint noves pantalles amb nous texts. L’obra és força llarga, vas d’enllaç a enllaç i costa seguir la trama, et desorientes sovint (certament, jo ja m’he perdut!). L’obra també presenta certa dificultat per esbrinar de què va i arribar al final es fa difícil. Com ens diu Joan Campàs, la narració presenta un espai únic i la relació entre els personatges és fluida i similar. El temps està desordenat, sense principi ni final. Ofereix una participació selectiva on podem escollir l’ordre i la durada de la nostra lectura però sense poder realitzar cap transformació en relació al que ja ha creat l’autora.

 
 
- Parthenia (1995) de Margot Lovejoy. Aquesta obra l’he trobat molt interessant perquè facilita un espai de denúncia pública contra el fenomen silenciós de la violència domèstica. Facilita un espai on qualsevol pot entrar i denunciar el seu cas o bé llegir els casos exposats. L’inici comença amb un “break the silence” i des d’allà enllaça amb la pregunta de si has estat víctima o no de violència domèstica. El recorregut pels diferents enllaços és breu i senzill. 


- Nada tiene sentido (2002) d’Isabel Ara i Iñaki de Lorenzo. Obra de ficció molt breu, en la que el lector inicia un relat intrigant que es va seguint molt bé d’enllaç a enllaç. La trama evoluciona coherentment mentre es navega per l’obra i presenta diversos personatges que interactuen amb el personatge principal per mails i xats en temps real. Presenta les etapes pròpies de la narració (introducció, desenllaç i resolució) i combina text, imatge i moviment, fent que s’apropi més a una obra multimèdia que no pas a una narrativa convencional.

 

 Continuarà....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada