diumenge, 29 de maig de 2016

Nosaltres som la xarxa!


Parlar d’interacció en hipertext és parlar d’una era en la qual s’ha descobert que la ment humana funciona mitjançant un complex mapa de connexions i d’interaccions entre diferents mòduls cerebrals. És significatiu doncs que l’aparició de les xarxes que es creen entre els textos en els hipertexts i els hipermèdies, es produeixin en el moment en què es descobreix que l’anomenada metàfora[1] de la xarxa és la més adequada per definir el funcionament del cervell.  (Farrés i Prats, J. 2014: Cap. 4).

El creixement d’Internet i de les xarxes socials han creat noves maneres de relacionar-nos, d’obtenir i compartir informació, i sobretot de pensar. El seu ús ens està canviant la manera en què el nostre cervell processa la informació.

Com actuem davant la massiva informació que avui dia rebem? La ment humana es caracteritza per la seva capacitat de pensar en el futur, que no és més que la seva capacitat per relacionar esdeveniments previsibles amb els mapes cerebrals. Per la connexió cerebral d’aquests mapes amb esdeveniments externs, s’ha de produir un procés de comunicació (llenguatge). Perquè aquesta comunicació resulti es necessita protocols de comunicació, sent els més importants les metàfores. A través de les metàfores és com es construeixen les narracions, narracions que es composen de marcs[2]. Llenguatge i ment es comuniquen per marcs que estructuren narracions que activen xarxes cerebrals i les metàfores emmarquen la comunicació seleccionant associacions específiques entre el llenguatge i l’experiència a partir del mapa cerebral. Les estructures dels marcs es basen en l’experiència i apareixen de l’organització social que defineix els rols socials en una cultura, quedant després incorporada als circuits cerebrals. Les narracions defineixen doncs els rols socials en contexts socials. Els rols socials es basen en marcs que existeixen tant en el cervell com en la pràctica social. (Castells, M. 2009:196-198).

Això ho podem veure clarament en l’explicació que ens fa George Lakoff en relació a una anècdota en el món polític d’Estats Units. A través d’una paraula en resulta una metàfora i d’aquesta un marc concret. El llenguatge, que evoca un marc, es distribueix als mitjans de comunicació i, al cap de poc, els demòcrates van utilitzar i acceptar un marc que era totalment de caire conservador. Això va demostrar que l’emmarcat té molt a veure amb escollir el llenguatge que encaixa en la teva visió del món. Però no només té a veure amb el llenguatge. El primer són les idees, i el llenguatge transmet aquestes idees, les evoca. (Lakoff, G. 2007:6-7)

Les xarxes representen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la lògica de la interconnexió modifica de manera substancial el funcionament i resultats dels processos de producció, l’experiència, el poder i la cultura. Estem davant del que es pot anomenar societat xarxa[3] que es caracteritza per la preeminència de la morfologia social sobre l’acció social. (Castells, M. 2003:564)

Actualment, la variabilitat en l’ús de les noves tecnologies de comunicació fa que, en molts casos, s’hagin convertit en part essencial de les nostres vides. Per necessitat o no, escollim de manera gairebé instantània recopilar i dispersar informació i el que estem fent amb això és fer un canvi del nostre procés lineal de pensament. Ens proporcionen material pel pensament però també ens modelen el procés de pensament. (Carr, N. 2010:95-100) L’ús habitual de la xarxa ofereix el tipus d’estímuls sensorials i cognoscitius que han demostrat capacitat de provocar alteracions ràpides i profundes dels circuits i funcions cerebrals. La xarxa podria ser molt bé la tecnologia més potent d’alteració de la ment humana que mai s’hagi utilitzat de manera generalitzada. Com a mínim, és el més potent que ha aparegut des de la impremta. (Carr, N.2010:144-146). Aquesta tecnologia actua com un mitjà de comunicació, d’interacció i d’organització social. 




 

-Carr, Nicholas. ¿Qué está haciendo internet con nuestras mentes? Superficiales. Editorial Taurus. 2011. Colòmbia.
-Castells, Manel. “L’era de la informació: economia, societat i cultura”, a La societat xarxa. Vol. I. Editorial UOC. 2003
-Castells, Manel. Comunicación y poder. Alianza Editorial. 2009. Madrid.
-Farrés i Prats, Joan. Las pantallas y el cerebro emocional. Editorial Gedisa, S.A. 2014. Barcelona
-Lakoff, G. No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. Editorial Complutense. 2007. Madrid.
-Pérez i Brufau, Roger. Internet: una xarxa de metàfores. Digithum. Núm. 9. UOC, 2007.





[1] “La metàfora impregna la vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el pensament i l’acció. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, és fonamentalment de naturalesa metafòrica”. Punt d’inici de la teoria de Lakoff i Johnson sobre la sistematització metafòrica del món. (Pérez i Brufau, R. 2007:2) 
[2] “Els marcs són xarxes neuronals d’associació a les que es pot accedir des del llenguatge a través de connexions metafòriques. Emmarcar significa activar xarxes neuronals específiques”. (Castells, M. 2009:197) 
[3] Castells defineix xarxa com un conjunt de nodes interconnectats. El que un node és depèn del tipus de xarxes a què fem referència. Són els mercats borsaris i els seus centres auxiliars de serveis avançats a la xarxa de fluxos financers globals. Són els consells nacionals de ministres i els comissaris europeus en la xarxa política que governa la UE. Són els camps de coca i cascall, laboratoris clandestins, pistes d’aterratge secretes, les bandes de carrer i les institucions financeres de blanqueig de diners en la xarxa del tràfic de droga que penetra en economies, societats i estats d’arreu del món. [...] (Castells, M. 2003:565)

Cap comentari:

Publica un comentari