dimecres, 13 d’abril de 2016

Hipertext i complexitat

El complex món de l’hipertext deixa de banda el pensament lineal  i s’endinsa en el pensament multidimensional, en el que hi trobem documents que no tenen principis ni finals, ni successions temporals definides.   

La complexitat ha estat una característica del món occidental durant els últims segles. L'autor A. Damasio va veure que la progressiva complexitat de la consciència desembocava en la possibilitat de pensar i, després, en la d’utilitzar el llenguatge per organitzar i comunicar millor els pensaments. El cogito ergo sum de Descartes es converteix doncs en som, i després pensem, i pensem només en la mesura que som, perquè les estructures i operacions del ser causen el pensament. Un paradigma complex pot comprendre allò humà a la vegada en associació i en oposició amb la naturalesa.

El pas del text clàssic al text modern ha suposat un canvi en quan al fet que aquest últim no és ja un producte sinó una producció que mai s’acaba i que té un potencial infinit que escapa al seu autor i al seu lector, el text no pertany a ningú i ningú el domina. La relació clàssica entre autor i lector desapareix de la mateixa manera que la lectura passa a ser també escriptura.

Un exemple d’això ho podem veure en la literatura digital on la paraula, el text, s’ha endinsat en el món digital adquirint una evolució que porta al consum d’un material pensat per aquest món virtual i on fora d’aquest no té sentit. Així ho expressa Laura Borràs, en relació l'exposició sobre La literatura en l’era digital, “Paraules pixelades”, del Centre d’Arts Santa Mònica i que podeu veure aquí mateix:



-Campàs, J. Escriptures Hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Material UOC. Barcelona, 2016
-Damasio, A.R. El error de Descartes. Editorial Andrés Bello. Santiago de Chile, 1996. 

Cap comentari:

Publica un comentari